Com no trobava les paraules més adients
ni les frases més colpidores,
se li va ocórrer
traduir els poemes de la seua joventut,
aquells, que sense cercar-los,
ompliren les seues vesprades, les seues nits.
Aquells que colpiren els seus sentiments,
que trasbalsaren els seus somnis.
Aquells els quals va jurar que mai no oblidaria,
que qualsevol dia reprendria.
Mentre recordava les restes del naufragi,
l'última visió de la seua mirada.