sábado, 27 de julio de 2013

Passa massa depresa el temps. Fa res, el perdíem, per mi, amb tu, sempre guanyat, tot s'ha de dir. Cal que siga sincera, mai no l'he perdut tant bé amb ningú com amb tu. Ho trobe a faltar, em somric mentre ho pense, i recorde amb claredat el teu somriure tan escàs i preciat, tan furtiu. Cada paraula, cada oració... Cada cançó, cada imatge... Era el millor d'aquell temps, era el que em feia falta amb aquells difícils moments, sola i amb ganes d'escapar d'un tros de terra aïllat. Possiblement haurem canviat, no serem els mateixos, la vida ens haurà castigat o s'haurà dut millor... Ja no hi ha aigua que m'angoixe... Ara em preocupa el silenci d'unes paraules que han mort, sempre ben rebudes, amb estima d'aquell a qui se li ha d'agraïr uns moments d'intensa i innocent il.lusió.

Per tot, estimat escritor, moltes gràcies de tot cor.

 http://m.youtube.com/index?hl=es&gl=ES&desktop_uri=%2F%3Fgl%3DES%26hl%3Des