Un home ben plantat
mirava per la finestra
rumiant-s'ho ben a fons.
Va concloure que, al cap i a la fi,
s'avorria.
Que el temps passa i s'endú les paraules.
Que odiava la certesa de la incertesa.
Que no era tan ben plantat.
Que no s'ho rumiava.
Que no era.
I mentrestant plovia de manera indiferent.